Definició de criteris per les tecnologies ètiques
Aquest document es troba en fase de revisió.
Data límit: 15 de juliol de 2026.
Índex del document
- Consideracions
- Tecnologies ètiques
- Referències
Consideracions
- Definim aquests criteris des del cooperativisme i l’economia social i solidària basant-nos en els seus valors, però projectant-los perquè siguin uns criteris que qualsevol persona o organització pugui aplicar.
- Volem uns criteris que puguem aprofundir per àmbits i que puguem aplicar, que siguin un full de ruta i un enfocament de rumb (potser no podem assolir-ho tot, però saber cap a on volem anar).
- Ens referim principalment a tecnologies «digitals» i/o «electròniques», sense descartar incloure en el debat o l’aplicació pràctica tecnologies fora d’aquest marc.
Tecnologies ètiques
Els criteris que fan que una tecnologia sigui ètica s’agrupen en 5 blocs que poden tenir sub-apartats. Els criteris són horitzons cap als que caminar, alguns són de fàcil compliment immediat i altres requereixen d’un procés d’adaptació que, en alguns casos, ha de ser col·lectiu.
0. Finalitat i necessitat de la tecnologia
- No s’implanta una tecnologia si no és necessària.
- La tecnologia respon a una necessitat social real.
- La tecnologia no requereix més energia, més recursos naturals ni té un impacte ecològic més gran que la tecnologia a la qual substitueix.
- No substitueix relacions humanes, cures o serveis comunitaris quan això genera precarització o exclusió.
- No crea dependències artificials ni problemes per després vendre solucions.
- Prioritza el valor d’ús per sobre del valor de mercat.
1. Llicències, interoperabilitat i transparència
Llicències
Totes les llicències de programari són lliures (by o by-sa):
- En la mesura del possible les llicències de maquinari i/o disseny són lliures (by o by-sa) i, com a mínim, no es crea dependència d’un sol fabricant.
- El codi, disseny o fitxers font són oberts.
Algoritmes, automatització i IA
- Els sistemes automatitzats són explicables i auditables.
- No s’utilitzen algoritmes opacs que prenguin decisions amb impacte sobre les persones.
- No es deleguen decisions crítiques (drets, accés o penalitzacions) a sistemes automàtics.
- En cas d’ús d’IA:
- Les dades d’entrenament són legítimes, no extractives i documentades.
- Es minimitza l’impacte ambiental del càlcul.
- Hi ha control humà efectiu.
Interoperabilitat
- És compatible amb altres eines i sistemes.
- No s’impedeix la integració amb eines ètiques de tercers.
2. Tractament de dades i seguretat dels sistemes
Privacitat i prevenció dels usos invasius i/o abusius de les dades
- No es comercialitza amb les dades:
- No es creen perfils de vigilància.
- Es compleix amb el RGPD de la UE:
- Les persones usuàries tenen dret a: accedir a les seves dades, modificar-les, esborrar-les o conèixer com s’utilitzen.
- No es transfereixen dades fora de la UE i especialment a països amb risc per a la privacitat com EUA, Rússia o Xina.
- Només es recullen les dades estrictament necessàries per al funcionament del servei.
- Les dades s’emmagatzemen de forma segura amb sistemes de xifratge adequats.
- Possibilitat real d’exportar dades en formats reutilitzables.
Seguretat
- Sistemes protegits contra accessos no autoritzats.
- Plans davant fallades tècniques.
- Còpies de seguretat ètiques i locals, es fan en un centre de dades geogràficament diferent.
- Prevenció de vulnerabilitats.
3. Impacte ecològic i cicle de vida tecnològic
Es treballa per minimitzar l’impacte ecològic:
Servidors
- Fan servir energies renovables:
- Utilitzen procediments per minimitzar la despesa energètica.
- Tenen polítiques de reciclatge i reutilització.
- No fan un ús de l’aigua que suposi un risc per a la població, l’agricultura o els aqüífers de la zona on estan implantats.
Programari
- No es fa servir programari que per altes necessitats de processament requereixi alt consum d’energia i d’aigua per la seva refrigeració:
- S’usen criteris ecològics en la programació per baixar el consum energètic i les necessitats d’emmagatzematge de dades.
Maquinari
- Es reutilitzen els aparells i es fan servir polítiques per allargar-ne la vida útil:
- Es compren aparells reutilitzats o recondicionats.
- S’eviten aparells o components de curta vida o amb obsolescència programada.
- S’eviten components altament contaminants o de difícil reciclatge.
- Es facilita la reparació.
Cicle de vida i manteniment
- Hi ha compromís de manteniment i actualització del programari.
- La documentació és suficient per garantir la continuïtat del projecte.
- Hi ha un pla de tancament responsable: avís previ, exportació de dades i transició a alternatives.
4. Governança i relacions laborals en el proveïment
Governança
- Les persones o empreses treballadores i/o usuàries formen part de l’organització.
- Les persones usuàries tenen mitjans d’informació i canals de participació.
- No es genera dependència d’una única proveïdora (s’evita el «vendor lock-in»).
Relacions laborals: forma jurídica i ESS
- Les persones treballadores són sòcies de l’organització en una relació d’igualtat a través de la cooperativització del treball (cooperatives de treball, cooperatives de consum amb socis treballadors, cooperatives integrals amb socis treballadors) i/o són contractades per una entitat sense afany de lucre on tenen canals de participació per incidir en la governança i condicions de treball.
- Les persones treballadores tenen un contracte estable (o una relació equivalent com a sòcies en el cas de les cooperatives).
- L’externalització o producció amb col·laboració externa es produeix a través de relacions d’intercooperació, criteris de comerç just i/o de mercat social.
- No es produeix explotació laboral en la cadena de producció de les tecnologies utilitzades.
- Els ritmes de treball són saludables.
- Hi ha dret a la desconnexió digital.
- Hi ha polítiques internes contra l’assetjament i les violències.
- Hi ha mitjans per a la conciliació, les cures i la corresponsabilitat.
- Es fa formació contínua i compartida.
Proximitat i arrelament territorial
- Els servidors són de proximitat al territori principal on s’utilitzen:
- Les proveïdores són de proximitat al lloc on es produeix.
- S’utilitzen proveïdores de l’economia social i solidària i/o petita i mitjana empresa local.
- Es dona suport amb la llengua de les persones usuàries.
- El servei s’adequa al context local.
Sobirania tecnològica
- L’organització controla la seva infraestructura o la mancomuna amb altres organitzacions.
- Pot migrar de proveïdor sense perdre dades.
- No depèn de grans corporacions tecnològiques.
- Hi ha coneixement compartit sobre la tecnologia dins l’organització.
Avaluació, auditories i rendició de comptes
- Hi ha rendició de comptes a través d’eines com el Baròmetre, Balanç Social, Enquestada, etc.
- Hi ha mecanismes de queixa i revisió accessibles.
- Es publiquen informes de transparència o memòries ètiques.
5. Accessibilitat, inclusió i autonomia personal
- El servei és usable per persones amb diversitat funcional (visual, auditiva, motora o cognitiva).
- Compleix criteris d’accessibilitat (WCAG o equivalents).
- No discrimina per edat, gènere, origen, nivell socioeconòmic o alfabetització digital.
- No requereix dispositius d’última generació per funcionar.
- Té interfícies senzilles i clares.
- Ofereix documentació comprensible i suficient.
- Evita dissenys addictius o manipuladors («dark patterns»).
Referències
- Tecnologies amb valors cooperativistes (Impuls digital, 2023)
- Per què aquests criteris (Impuls digital, 2023)
- Tecnologies lliures per al cooperativisme i l’economia solidària (Impuls digital, 2023)
- Riscos de proveir-se de tecnologies als EUA i altres estats amb dèficits de protecció de dades, de drets civils o democràtics (Impuls digital, 2023)
- Què són i què impliquen les llicències en les tecnologies que fem servir? (Impuls digital, 2023)
- Per què fer servir tecnologies lliures? (Impuls digital, 2023)
- Internet, dret fonamental: propostes per reduir la bretxa digital i social (Informe femProcomuns, 2021)
- Principis feministes d’internet (Pangea/Xarxa APC)
- Pacte de Ciutat pels Drets Digitals i les Tecnologies Democràtiques (Barcelona, 2026)
- Ponència: IA al CESC (Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya, XES, 2026)